Durant mil anys, entre els segles X i XX, les dones xineses van ser sotmeses a una pràctica que tenia com a resultat la deformació dels peus. Aquesta pràctica es deia "Peus embenats", a la qual eren sotmeses les dones joves a partir dels 6 anys i en alguns casos menys. Els peus eren embenats i atapeïts de tal formen que no poguessin desenvolupar-se normalment, en el seu lloc es trencarien els ossos i es reformarien, arribant a mesurar entre 10 i 15 cm. Avui dia és una causa freqüent de discapacitat entre algunes dones xineses ancianes.
Malgrat el canvi de significat, la sensualitat inicial, lluny de perdre es va accentuar i el 'peu de lotus' era considerat la part més eròtica del cos de la dona. L'embenat dels peus, el símbol més característic de la identitat femenina a la Xina tradicional, va ser prohibit el 1911 i durament perseguit pel govern comunista. El motiu principal de la seva desaparició va ser un nou canvi de significat, propiciat per la influència estrangera en el segle XIX. Tancades a l'habitació, la mare li tallarà les ungles dels peus, el moment propici per a la iniciació era revelat després d'una consulta astrològica i en el dia escollit s'oferien als déus pastissos d'arròs perquè aquests permetessin que els peus de la seva filla fossin tan suaus com aquests pastissos. Des d'aquest dia i durant un període comprés entre sis mesos i dos anys la filla sentirà un dolor insuportable, fins que el nervi es mori i deixi de sentir cap tipus de dolor.
Els peus es posaven en remull amb una barreja d'herbes i sang animal per eliminar les possibles infeccions de la pell. En aquest moment la seva pròpia mare li trencava els 4 dits més petits i els empresonava contra el taló per després embenar amb seda o cotó. Aquest ritual es repetia cada dos dies amb benes netes i durant 10 anys.