Seppuku (Hara-Kiri) va ser una part clau del bushido, el codi dels guerrers samurai, que va ser utilitzat pels guerrers per evitar caure en mans enemigues, i per atenuar la vergonya. El samurai podia també ser ordenat pel seu daimyo (senyors feudals) a cometre seppuku. Més tard, els guerrers en desgràcia de vegades podien cometre seppuku en lloc de ser executats en la forma acostumada. Com que la qüestió principal de l'acte era restaurar o protegir el seu honor com guerrer, mai es va esperar que els que no van pertànyer a la casta del samurai fossin obligats a cometre seppuku.
Les dones nobles podien enfrontar-se al suïcidi per multitud de causes: per no caure en mans de l'enemic, per seguir a la mort al seu marit o senyor, en rebre l'ordre de suïcidar-se, etc. Tècnicament, el suïcidi d'una dona no es considera seppuku, sinó suïcidi a seques (en japonès jigai).
La principal diferència amb el seppuku és que, en lloc d'obrir-se l'abdomen, es practicaven un tall al coll, seccionava l'artèria carótida amb una daga amb fulla de doble tall anomenada kaiken. Prèviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells, cuixes o genolls, per no tenir la deshonra de morir amb les cames obertes al caure.
Un Samurai és banyat, vestit amb túnica blanca, alimentat amb el seu menjar favorit, i quan ha acabat, l'instrument és posat en el seu plat. Vestit cerimonialment, amb la seva espasa al davant d'ell i, de vegades, asseguts en teles especials, el guerrer es prepara per a la mort escrivint un poema.